Quan el córrer t'atrapa als 40...

July 24, 2016

Un dia veus que et fas gran i que el cos envelleix més de pressa del que imaginaves. Tens una feina més o menys estable, una família més o menys clàssica i certes obligacions força ineludibles que t'impedeixen disposar de temps lliure. Un temps que abans, fa força anys, destinaves a sortir amb els amics/gues i mantenir-te en forma. És enmig d'aquest pensament que obres els ulls i et preguntes els motius pels quals ja no fas cap tipus d'esport, ja no et cuides, ja no busques temps per tu. Aleshores, veure el veí que surt cada dia per anar a córrer i saber que els teus cunyats fan footing sempre que poden, et desperta l'interès per provar-ho. 

 

No dius res a ningú sobre el teu primer intent de sortir a estirar les cames. Només faltaria que fracassessis i haguessis d'admetre la derrota...Ho fas en la intimitat i tornes a casa un xic més lleuger de com n'has sortit. Malgrat aquesta primera sensació, l'endemà les agulletes et recorden que no ets tan jove com et penses. No obstant això, dissimules i creus que potser el problema són les bambes que vas adquirir a corre-cuita en una botiga qualsevol d'esports. Les hauries comprat en qüestió de pocs minuts, quasi sense ni provar-te-les. 

 

 

Quan surts de la feina t'acostes a la botiga d'esports per mirar els tipus de sabata running que hi ha actualment al mercat i t'atreveixes a seguir els consells del venedor. L'elecció no és fàcil perquè més enllà de l'estètica i la comoditat cal tenir en compte les característiques físiques d'un mateix per tal de fer la millor tria. El pes, la forma del peu, el pont, l'estat físic, les lesions sofertes (a la planta, als bessons, als lligaments creuats,...) són només alguns dels aspectes a tenir present. En funció d'això, cal triar entre sabates més lleugeres o més dures, més flexibles o més rígides, amb amortidors més o menys tous. En tot cas, no sempre el calçat més car és el millor. Val la pena tenir-ho present perquè la força de la publicitat és implacable i ens pot fer ballar el cap i perdre el nord. 

 

Escoltes atentament el jove expert en la matèria i et crida l'atenció que et parli del concepte de drop com si fos la cosa més natural del món. Evidentement, no t'atreveixes a preguntar de què estem parlant, ho deixes per un altre dia. 

 

Ja tens sabates noves i ara només cal donar-lis una oportunitat. Aquell mateix vespre surts a córrer una estona més perquè t'hi sents còmode, la bamba et convida a seguir impactant contra el terra, t'empeny cap endavant, te la notes com un guant al peu i la suspensió de la cambra d'aire et genera benestar a cada petjada. Has pres una bona decisió amb la compra i ja comences a planificar el teu ritme d'entrenaments en funció de la teva disponibilitat. Ara expliques al teu entorn més proper que això de córrer et senta bé, notes que alliberes tensions, desconnectes de les preocupacions, i la teva forma física va millorant poc a poc.  

 

T'estàs convertint en un runner de forma totalment involuntària. Córrer té un aspecte addictiu que atrapa la gent, sobretot, al qui comença per provar-ho i li dóna  a aquest esport l'oportunitat d'atrapar-lo. 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

Please reload

Entradas destacadas

Algú ha dit drop d'una vamba?

August 5, 2016

1/1
Please reload

Entradas recientes

November 30, 2016

November 11, 2016

November 5, 2016